A Catalunya, l’ictus és la primera causa de mort en dones i la segona en homes. Cada any suposa 13.000 ingressos hospitalaris i provoca prop de 4.000 defuncions. Tot i que afecta sobretot persones grans, més de 1.300 casos anuals es donen en menors de 55 anys. A més, un 13% dels qui el pateixen moren, i gairebé un 45% sobreviu amb algun tipus de discapacitat —física, sensitiva, cognitiva, de la parla o de la comprensió—, cosa que té greus repercussions en la seva qualitat de vida.
La Fundació Ictus, a través del projecte VIURE DESPRÉS D’UN ICTUS, atén les persones que han patit un ictus amb seqüeles de discapacitat o dependència, ja sigui temporal o permanent. Impulsem accions dirigides a millorar la seva qualitat de vida, fomentar la seva autonomia i donar suport al seu benestar psicosocial.
El projecte impulsat per la Fundació Ictus es desenvolupa en col·laboració amb 4 associacions de pacients d’ictus de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, i complementa els serveis públics a tot Catalunya.
El projecte actua en un moment clau: quan la persona rep l’alta hospitalària. Acompanyem tant la persona que ha patit l’ictus com els seus familiars durant el procés de rehabilitació i d’adaptació a la nova situació de discapacitat.
L’ictus pot afectar la capacitat de moure’s, parlar, raonar o relacionar-se amb l’entorn. Segons sigui l’àrea del cervell que es lesiona després de l’ictus, podem tenir dificultats per moure’ns, per mantenir l’equilibri, per parlar, per pensar o sentir. El nostre cervell controla totes aquestes funcions, i el seu dany pot ser molt limitant. Per això, és fonamental oferir un acompanyament professional.sar o sentir. El nostre cervell controla totes les nostres accions.
