Moltes famílies de les comunitats desfavorides d'Andhra Pradesh i Telangana, al sud de l'Índia, viuen en cases precàries que no reuneixen les mínimes condicions d'habitabilitat ni higiene. Tampoc compten amb latrines o un espai per a la seva higiene personal, el que els obliga a fer les seves necessitats fisiològiques a l'aire lliure, amb conseqüències molt negatives sobre la salut i la seguretat. La població viu exposada a les inclemències del clima, des de les pluges monsòniques a la intensa calor que castiga la zona i que els obliga a reconstruir-les permanentment així com a les picades d'animals perillosos, com serps i escorpins.
El dret a un habitatge digne ha estat i segueix sent un dels pilars del projecte de desenvolupament de la Fundació Vicente Ferrer. Disposar d'habitatges que aportin seguretat i dignitat a la població empobrida i garantir el seu accés a l'aigua potable i al sanejament és el primer pas per acabar amb la pobresa extrema. Per això, la Fundació ha impulsat la construcció de més de 75.000 habitatges, tots ells registrats a nom de les dones o de persones amb discapacitat, amb el propòsit d'invertir les relacions de poder dins de la llar, garantir la seva seguretat en el futur i mitigar els efectes de la discriminació que han patit històricament aquests col·lectius.
Avui, davant d'aquesta pandèmia per la COVID-19, aquests habitatges han permès reduir l'amuntegament i la població ha complert el confinament decretat a tot el país en millors condicions, reduint així l'impacte en la salut de milers de persones.
